EL CCD - Història

La Biblioteca Popular per a la Dona i l’Institut de Cultura Popular

L’any 1909, Francesca Bonnemaison, juntament amb d’altres dones, creava a Barcelona la Biblioteca Popular per a la Dona que fou la primera biblioteca de dones d’Europa. En la Barcelona d’aquella època, quan l’oferta cultural per a les dones era molt restringida; l’Institut de Cultura Popular, adscrit a la Biblioteca, acostà la cultura a les dones, tot oferint un ensenyament que les preparava professionalment. Fou pioner en la introducció d’ensenyaments com ara la fotografia i la delineació. En la dècada més esplendorosa, el nombre d’associades i matriculades va arribar a ser de 30.000 per curs. Així, el projecte, fet realitat, de Francesca Bonnemaison va ser un dels nombrosos indicis, al llarg de la història, del desig de les dones de buscar espais específics per a desenvolupar no sols el seu dret a la igualat sinó la seva capacitat de diferència.

Cessió a la Diputació de Barcelona

Acabada la Guerra Civil, la Biblioteca i tot l’edifici foren cedits per la Junta de l’entitat, presidida encara en aquells moments per Francesca Bonnemaison, a la Diputació de Barcelona perquè continués l’obra desenvolupada per l’Institut.

Al llarg del segle XX, les accions i les lluites contra la discriminació, l’exclusió i la violència junt amb els àmbits de resistència i insubmissió femenines, han fet visible a tot arreu dues coses bàsiques: que la història universal és la història del paper fonamental de les dones en la sostenibilitat del món i que per això mateix tenim l’experiència i la capacitat diferencial per millorar-lo, canviar-lo i ressignificar-lo. Aquesta capacitat, però, reclama llibertat i autonomia, és a dir, condicions òptimes de relació, treball i creació.

La recuperació del llegat de Francesca Bonnemaison

Al 1999, el moviment feminista i les dones de Barcelona, que ens sentim i som les legítimes hereves de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, vam començar la campanya per a la recuperació d'aquest espai com a Centre de Cultura de Dones. Al mateix temps, vam iniciar un procés de reflexió i debat obert a totes les dones per anar decidint el perfil del centre de cultura que desitgem, a fi de reprendre l'esperit que animà en el seu temps l’activitat de l’Institut, però actualitzant-ne el seu ús de manera que reflectís la situació actual de la cultura i les activitats de creació de les dones.

El Centre de Cultura de Dones es converteix en realitat

Finalment, al maig de 2003 l’Associació Promotora del Centre de Cultura de Dones va signar amb la Diputació de Barcelona un conveni per a la cessió d’ús de dues plantes de l’edifici per un període de 10 anys, prorrogables. Així, la voluntat de Francesca Bonnemaison troba, després de més de mig segle, correspondència amb el moviment de dones de Barcelona que reclamem la reocupació d’aquest espai autònom on no sols puguem aprendre sinó ensenyar i mostrar-nos en llibertat al món.