Del 19 de desembre de 2008 al 7 de febrer de 2009
Sala Rosa Vallespí (2a planta)

PRESES DE FRANCO

El Centre de Cultura de Dones, continuant amb la seva línia de genealogies femenines, acull i presenta aquesta exposició que pretén retre homenatge a la primera generació de preses polítiques del franquisme. Amb aquesta exposició volem contribuir a donar a conèixer les històries de moltes dones que, des de la reivindicació política, van obrir una crisi en el model de societat dominant, desafiant tant el feixisme com la societat patriarcal d’arrels seculars.

L’exposició s’ha organitzat de tal manera que permet visibilitzar l’experiència penitenciària de les dones – a les primeres dècades de la dictadura franquista -, establint un diàleg continu entre memòria i història, entre imatges, documents, records i testimonis de les dones empresonades. Experiència, la de la massificació de recluses a les presons però també als convents o edificis cedits per l’església per tal de recloure-les, que s’ha revelat amb tota la seva força humana.

En els darrers anys s’ha començat a fer visible, a pel·lícules, documentals i exposicions com la que ara presentem, el protagonisme de les dones en la lluita contra el franquisme. És a partir dels anàlisis i la recerca de les genealogies femenines, però també del treball d’historiadors i historiadores que, recolzant-se en els testimonis, s’ha analitzat aquest protagonisme silenciat i s’han reconegut les històries de vida de moltes dones, el que ens permet conèixer millor la història en la seva complexitat.

Sabem “que la nostra història contemporània no es pot elaborar amb simples termes d’objectivitat i distanciament, com es pregona tant i interessadament des de diferents àmbits acadèmics. La nostra responsabilitat major s’ha centrat a saber, conèixer i transmetre unes experiències històriques de la manera més veraç i rigorosa possible.” • Sergio Gálvez i Fernando Hernández, Curadors de l’exposició.

L’exposició ens permet conèixer “la doctrina de la redempció de penes pel treball, la conversió en carcelleres de les monges de diversos ordres religiosos, les condicions de vida – i de mort – a les presons i els convents esdevinguts presons de dones, la situació dels fills de les preses... I també ens permeten reviure la lluita per la supervivència, la solidaritat davant la dissort, la resistència individual i col·lectiva de les que no tenien cap poder contra els i les qui tot ho podien". • M. Jesús Bono. Directora general de la Memòria Democràtica. Generalitat de Catalunya.

“Un tret comú dels relats de les preses, tant els que tenen forma novel·lada com els reproduïts en forma d’entrevista, està donat per la reafirmació de les militants en la seva trajectòria vital: elles no es penedien de l’activitat desenvolupada en defensa de les seves idees.../... un altre denominador comú dels relats biogràfics és la voluntat de deixar constància de la política mesquina, quotidiana, dels vencedors, que no coneixia límits pel que fa a l’aniquilació dels derrotats: la humiliació, la fam, la por, la suspensió de la dignitat”. • Carme Molinero. Universitat Autònoma de Barcelona.

 

 

 

 

 

ACTIVITATS A L'ENTORN DE L'EXPOSICIÓ

 

Dijous 8 de gener a les 19:00h Sala Gran (3a planta)

Les dones i la presó
CONFERÈNCIA A CÀRREC DE MERCÈ MOLINA I UNA REPRESENTANT DE DONA I PRESÓ.

En relació a l’exposició Preses de Franco, Mercè Molina farà un breu recull històric de la legislació i jurisprudència que afecta a les dones per tal d’analitzar l’evolució de les lleis en aquest període de temps. Des d’una perspectiva feminista, ens acostarà al que ja s’ha desenvolupat – en la línia d’ aconseguir una igualtat de drets i obligacions entre les dones i els homes en tots els camps de la societat – i el que encara resta per desenvolupar.

Mercè Molina, advocada. Ha participat a nombrosos congressos i jornades de treball sobre legislació i drets de les dones, i ha impartit seminaris i postgraus, participant com a docent del Postgrau d’Igualtat i Gènere. És membre de l’Associació Dones Juristes, de la que va ser presidenta fins l’any 2007 i actualment ocupa el càrrec de vicepresidenta. L’Associació de Dones Juristes, creada l’any 1989, treballa sobre dues línies prioritàries: l’organització de fòrums al voltant de la legislació i jurisprudència que afecti les dones, i d’altra banda, l’assistència jurídica gratuïta a dones que es trobin en especial situació de vulnerabilitat.

El grup Dona i Presó va néixer l’any 1987, desprès de la condemna a reclusió preventiva - per defensar els seus drets -, d’un grup de dones que van poder comprovar les limitacions que el fet de ser dona afegia a la realitat de veure’s privades de llibertat. Els objectius d’aquesta associació es centren en donar a conèixer el món de la presó, crear projectes alternatius i donar suport i assessorament jurídic a les dones preses. El 24 de setembre 2007 Dona i Presó va rebre una menció honorifica de la Generalitat de Catalunya Serveis Penitenciaris pels treballs que realitza amb les dones dins i fora de les presons.

Organitza: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

 

Dimecres 14 de gener a les 19,00 hores Sala Gran (3a planta)

Preses polítiques a València
CONFERÈNCIA A CÀRREC DE VICENTA VERDUGO

A la fi de març de 1939, les tropes franquistes van entrar a València, la repressió es va estendre per els qui havien defensat la legalitat republicana. La coerció i la intimidació van traspassar la vida pública i privada, provocant una societat dividida entre vencedors i vençuts. En aquest marc de coerció, la repressió franquista va ser especialment severa amb les dones, sobre elles va caure el doble càstig, per dones i per roges. En el context de l’exposició Preses de Franco, Vicenta Verdugo ens parlarà de la situació de les preses polítiques a València, com un exemple més del terrible funcionament del sistema carcerari franquista.

Vicenta Verdugo és historiadora i membre de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València. Ha publicat diferents treballs de recerca sobre la situació de les dones en la dictadura franquista, com ara Dones i repressió durant el franquisme. Afers, 45 (2003) i participa del catàleg de l’exposició amb l’article Preses polítiques a València.

Organitza: Associació Catalana d’Investigadors Marxistes i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

 

Dimecres 21 de gener a les 19,00 hores Sala Gran (3a planta)

Les preses polítiques del franquisme: de la literatura testimonial a la història
CONFERÈNCIA A CÀRREC DE CARME MOLINERO

Només als darrers anys la presència de les dones en la dinàmica política espanyola del segle XX ha aconseguit reconeixement social, superant així dècades d’invisibilització. Pel que fa a la repressió franquista cal assenyalar que les dones la van patir de forma molt intensa, si posem en relació el nombre de represaliades i el volum de càrrecs de responsabilitat ocupats per les dones als anys trenta.

La situació de les dones a les presons va ser especialment dura doncs van patir les mateixes condicions infrahumanes que els homes però agreujades per les pròpies necessitats higièniques, la presència de nens al presidi i les normes especials desenvolupades per les autoritats penitenciàries orientades a destruir la identitat de les preses com a persones i com antifranquistes.

Carme Molinero és professora d’història contemporània a la UAB i especialista en la recerca sobre l’època franquista i la transició, períodes que ha analitzat des de perspectives molt diverses en una desena de llibres i més d’un centenar de treballs publicats en forma d’articles i capítols de llibre

Organitza: Associació Catalana d’Investigadors Marxistes i el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

 

amunt